Veig arbres de color verd,
també roses vermelles.
Les veig florir,
per tu i per mi.
I penso dins meu...
quin món tan meravellós!
Amb la idea de ser un antídot al clima polític i racial de la dècada dels seixanta, aquesta cançó fou escrita especialment per ser cantada per Louis Armstrong que, amb la seva veu enrogallada i tranquila, li va saber donar aquest atractactiu tan especial que ja ha fet escola a l'hora de cantar-la i que l'ha convertit en un clàssic de les cançons de Nadal arreu del mon.
Com heu pogut llegir (AQUÍ tota la lletra) , la cançó descriu el gust del cantant per les coses simples de cada dia (els arbres, les flors...) amb un to optimista i esperançat en un futur millor. Aquest mateix missatge és el que volem transmetre nosaltres interpretant-la en el nostre concert de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada