El naixement de l'òpera

Clàudio Monteverdi i Elvis Presley tenen molt més en comú del que ens podem imaginar. Un és el culpable del naixement de l'òpera i l'altra del naixement del rock. Qui és qui? 

Un doble viatge en el temps ens permetrà viatjar fins als orígens de l'òpera i fins als orígens del rock gràcies al fantàstic programa Òpera en texans.

Qui és el Messi del Bel canto? Òpera en texans

A classe estem fent el tema de la veu i hem conegut al Messi del Bel Canto: Juan Diego Florez . Florez afirma que cantar és un "deporte extremo" i ens explica com ho fa per ser un esportista de la veu. 

Òpera en texans, el programa presentat per Ramón Gené,  ens apropa al Bel Canto i ens permet conèixer un dels millors tenors lírics que hi ha actualment en escena.

AQUESTA és la pàgina oficial del cantant peruà. Feu-hi una ullada i descobrireu el cantant en altres facetes com a músic. 

 

Després de veure el vídeo farem aquests exercicis: 

1- La veu. Qui canta cada fragment? Recurs de xtec

2- Les veus humanes. TEST Educaplay

3- Conjunts vocals. TEST Educaplay

4- La veu. TEST resum COMPLET del tema de la veu. Educaplay 

I també dos jocs: La veu. JOC DEL PENJAT  i La veu. SCRABBLE

Els "castrati" i l'òpera

L'òpera comença al Barroc i una de les primeres òperes que es conserva i encara es canta i es representa als grans teatres d'òpera és "L'Orfeo" de Clàudio Monteverdi. 

Durant aquest perìode també ens trobem amb la presència dalt dels escenaris dels "castrati",  cantants que hi va haver durant aquest període i que tenien una veu tan especial que enamorava tant a les dones com als homes.

Podem comparar la veu d'aquests cantants del Barroc, amb un tipus de veu que podem escoltar avui i que té unes característiques tímbriques molt similars a la veu que es podia sentir en aquells moments:  la veu de contratenor.  La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset   i  la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que, aquells que no hi estan acostumats,

sovint la confonen amb la d'una veu femenina.

El programa , Òpera en texans, del canal 33, en el capítol que veurem avui, tracta el tema dels castrats d'una manera molt didàctica. En aquest capìtol també es parla d'Alessandro Moreschi és l'últim castrat que hi ha hagut a la història. Va deixar de cantar l'any 1913. El podeu sentir cantar en aquest document sonor de més de 100 anys.

Els reis de l'escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible -més de 4.000 nens castrats cada any- que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels 'castrati'. I no us perdeu la versió de Mazoni del "Lascia ch'io pianga" de Händel, possiblement el primer gran èxit de la història.

També treballem les parts principals de l'òpera amb aquest Wix: Parts de l'Òpera on hi ha exemples d'audicions i el TEST d'audició L'òpera. Parts d'Educaplay.

Comencem el Barroc: "Castrats per amor a l'art"

Comencem amb el Barroc i comencem a parlar dels castrati, uns cantants que hi va haver durant aquest període i que tenien una veu tan especial que enamorava tant a les dones com als homes.

Podem comparar la veu d'aquests cantants del Barroc, amb un tipus de veu que podem escoltar avui i que té unes característiques tímbriques molt similars a la veu que es podia sentir en aquells moments:  la veu de contratenor.  La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset   i  la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que, aquells que no hi estan acostumats, sovint la confonen amb la d'una veu femenina.

Alessandro Moreschi és l'últim castrat que hi ha hagut a la història. Va deixar de cantar l'any 1913. El podeu sentir cantar en aquest document sonor de més de 100 anys.

El programa , Òpera en texans, del canal 33, en el capítol que veurem avui, tracta el tema dels castrats d'una manera molt didàctica.

Els reis de l'escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible -més de 4.000 nens castrats cada any- que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels 'castrati'. I no us perdeu la versió de Mazoni del "Lascia ch'io pianga" de Händel, possiblement el primer gran èxit de la història.

Després farem un petit treball d'investigació sobre el fenòmen de la castració. Consultarem "Castrats per amor a l'art": Exposició Händel i els Castrati i contestarem les preguntes que podeu trobar en el PDF.

En aquesta activitat d'Educaplay hi trobarem les característiques de la música del Barroc "amagades" entre les característiques musicals d'altres èpoques. Identifiqueu-les i escriviu el llistat fent un article al bloc.

L'òpera: El Bel canto

En la música clàssica el bel canto (cant bell, bonic) designa un estil de cant que es caracteritza per la bellesa del timbre i per la recerca del virtuosisme vocal.

Els cantants bel cantistes com Juan Diego Florez (que podem sentir en aquest capítol d’Òpera en texans), destaquen per tenir un registre alt i clar, una gran agilitat i flexibilitat i un timbre líric i dolç. En el bel canto es prioritza més la tècnica que no pas el volum.

Com s’ho fan aquests cantant per fer trinats, refilets, notes picades, llargues cadències i passatges sense quasi ni respirar??!! Quin és el truc? Per explicar-ho el Ramón Gener ens porta a veure com entrena un saltador d'alçada i a la sala de diseccions de la Universitat Autònoma de Barcelona!!!

"Casta Diva", "Una furtiva lagrima"... les melodies més precioses de tots els temps. Així és el bel canto. Melodies, melodies i més melodies. No us perdeu aquest programa perquè us emocionarà i perquè coneixereu els secrets del "Messi del bel canto", el millor del món: el peruà Juan Diego Flórez. Ha estat tot un plaer poder parlar amb ell asseguts al piano. Us explicarà com aconseguir que Rossini, Bellini i Donizetti ens facin plorar fins a la darrera llàgrima. I per acabar, una versió genial de Joan Garriga i La Troba Kung-Fú.

L'òpera romàntica: La Bohème i La Traviata

Continuem amb l’òpera de la mà de la fantàstica soprano Anna Netrebko protagonista, junt  amb el tenor Rolando Villazón, de les dues òperes de què parlem: "La Bohème" i "La Traviata". Totes dues són dos drames plenament romàntics que acaben amb la mort de la protagonista.

"La Bohème" és una òpera en quatre actes de GIACCOMO PUCCINI. 

La història s’ambienta a París al voltant de l’any 1830. L’argument se centra principalment en la història d’amor entre Mimí, una modista, i Rodolfo, un poeta. Viuen en unes golfes al barri parisenc de Montmartre i s’enamoren només conèixer-se, però Rodolfo aviat  la vol deixar perquè és massa coqueta i descarada. El que no sap Rodolfo és que Mimi està mortalment malalta i en saber-ho, se sent culpable ja que els dies que han passat junts han empitjorat encara més la seva salut. Finalment es retroben just abans que ella mori.

"La traviata" (l’esgarriada o perduda)  és una òpera en tres actes de GIUSEPPE VERDI basada en un llibret inspirat en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camèlies.
Violeta, una noble, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.

I aquí teniu una versió rock del famós Brindis interpretat per Jolly Jumper.

L'òpera. Els Hits.

Continuem parlant d'òpera i ho fem amb el programa que actualment estant fent pel Canal 33 titulat "Òpera en texans", un programa molt didàctic i que acosta l'òpera als no entesos. En aquesta ocasió tindrem ocasió d'escoltar i veure els Hits imprescindibles del món de l'òpera. Aneu prenent nota i aveure si podeu fer l'exercici de completar autors!!

3r ESO.Música vocal al Barroc. Els castrati

Quan arribem a l'època del Barroc i comencem a parlar dels castrati i veiem la pel·lícula "Farinelli il castrato" a tothom se li posen els pels de punta (especialment als nois...) en saber per tot el que havien de passar aquells nens quasi adolescents.

Cal que sapigueu que aquesta pràctica ja es va eliminar el 1902  quan el Papa Lleó XIII va prohibir que aquests cantants cantéssin al cor de la Capella Sixtina. L'últim castrat, Alessandro Moreschi, es va retirar el 1913 !!

Actualment hi ha un tipus de veu, la de contratenor, que té unes característiques tímbriques similiars. La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset   i  la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que, aquells que no hi estan acostumats, sovint la confonen amb la d'una veu femenina, tot i que són totalment diferents.

El programa que actualment estan fent pel canal 33, Òpera en texans, tracta el tema dels castrats d'una manera molt didàctica.

Els reis de l'escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible -més de 4.000 nens castrats cada any- que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels 'castrati'. I no us perdeu la versió de Mazoni del "Lascia ch'io pianga" de Händel, possiblement el primer gran èxit de la història.