Que bonic és Sant Jordi, la nostra festa! Ja fa uns quants anys que música i poesia s'uneixen en aquesta jornada, una de les més assenyalades en el nostre calendari. Llegirem poesia i l'acompanyarem, entre d'altres, amb la música del Pais Petit de Lluís Llach.
També val la pena escoltar la versió que el cor Amarcord va fer pel programa Oh Happy Day
La partitura està rítmicament simplificada, és per això que a més de cantar-la, us anirà bé escoltar la versió que vam fer amb les alumnes de 4t d'ESO l'any 2015.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descrobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
2 comentaris:
Hem sembla molt bonic que tots i totes toquem aquesta canço dedicat al nostre estimat pais petit.
Gràcies pel teu comentari Eva. La veritat és que ha costat però al final ha quedat molt bé.
Publica un comentari a l'entrada