A la darreria dels quaranta, un grapat de músics, molts d'ells blancs i de la West Coast (costa oest), generaren un jazz més introvertit, dominat pels legatos i el ritme relaxat. rebé el nom de cool jazz (jazz fresc i tranquil). El bop (be-bop) podíem considerar-lo expressivament encara un jazz hot, vital i apassionat en el ritme. El cool serà més pausat, més a gust del blanc (de "Del rag al pop" JOAN PÀMIES Ed.Columna Jove Divulgació).
Dins dels principals representants de l'estil cool tenim Lester Young (podriem dir que és el precursor), Miles Davies (el cap més visible d'aquest estil) i també el saxofonista tenor Stan Getz, considerat el músic més complet d'aquest moviment.
Stan Getz, que tocava el saxo tenor, tenia un so clar, càlid i robust. Conegut per "The Sound", mostrà sempre un gran sentit de la melodia en les improvisacions. És conegut, entre d'altres, per la seva interpretació de La Noia d'Ipanema.
Fent clic a la imatge, podreu sentir a Stan Getz i a Joao Gliberto a la guitarra amb Astrud Gilberto cantant. Fins el minut 2.40 no comencem a sentir el fantàstic so del saxo tenor, però val la pena l'espera!!
Fent clic a la imatge, podreu sentir a Stan Getz i a Joao Gliberto a la guitarra amb Astrud Gilberto cantant. Fins el minut 2.40 no comencem a sentir el fantàstic so del saxo tenor, però val la pena l'espera!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada