Quan arribem a l'època del Barroc i comencem a parlar dels castrati i veiem la pel·lícula "Farinelli il castrato" a tothom se li posen els pels de punta (especialment als nois...) en saber per tot el que havien de passar aquells nens quasi adolescents.Cal que sapigueu que aquesta pràctica ja es va eliminar el 1902 quan el Papa Lleó XIII va prohibir que aquests cantants cantéssin al cor de la Capella Sixtina. L'últim castrat, Alessandro Moreschi, es va retirar el 1913 !!
Actualment hi ha un tipus de veu, la de contratenor, que té unes característiques tímbriques similiars. La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset i la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que, aquells que no hi estan acostumats, sovint la confonen amb la d'una veu femenina, tot i que són totalment diferents.
El programa que actualment estan fent pel canal 33, Òpera en texans, tracta el tema dels castrats d'una manera molt didàctica.
Els reis de l'escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible -més de 4.000 nens castrats cada any- que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino, Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels 'castrati'. I no us perdeu la versió de Mazoni del "Lascia ch'io pianga" de Händel, possiblement el primer gran èxit de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada