Amb els alumnes de 3rB estem fent el tema de
la música vocal al Barroc i és el moment de parlar dels castrats.
"Castrats per amor a l'art": aquest és el títol d'una exposició que l'any 2006 es va fer a la Handel House Museum a la ciutat de Londres.
Durant uns 200 anys aproximadament, la veu dels castrats va ser un element imprescindible del Barroc El registre i color de la seva veu afegit a les seves habilitats vocals, va fer que Handel i altres compositors creéssin obres exclusives per a ells.
Pocs cantants d'avui han aconseguit superar-los en
delicadesa, virtuosisme vocal i coneixement de les possibilitats de la veu humana.
L'èxit d'aquest fenómen va coincidir amb la gran època de
l'òpera sèria, quan la veu irreal dels castrati encaixava a la perfecció en els personatges d'herois mitològics, deus i figures de llegenda.
Eren els preferits del públic. Superaven en potència i riquesa de matisos a les veus femenines. De fet, ells representaven en moltes ocasions papers femenins (com en les òperes i oratoris de Händel). Hem de tenir en compte que a les dones els estava prohibit cantar a l'esglèsia:
Mulier taceat in ecclesia, segons una epístola de Sant Pau.
Val la pena que feu una ullada a tot el que s'explica a
"Castrats per amor a l'art".
No cal dir que sempre hi ha aquell element una mica morbós per exemple quan es parla dels castrats i de la seva vida amorosa, però no hem d'oblidar que la música Barroca i més concretament
l'òpera barroca, no seria igual sense aquestes veus.
Una pel·lícula que val molt la pena per coneìxer aquesta època i el paper dels castrats en la música és
"Farinelli il castrato" .
Carlo Broschi, Farinelli, (vegeu
"El gran Farinelli, il ragazzo" ) va ser un dels castrats més reconeguts d'aquella època i una celebritat del moment equivalent al que avui seria
una estrella de Hollywood. Tanta era la seva fama, que fins i tot Isabel de Farnesio esposa de FelipV el va anar a trobar buscant un remei musical a la depressió que patia el seu marit. Es veu que en les llargues nits d'insomni del monarca l'ùnic que el tranquilitzava eren les dolces melodies del cantant (pobre Farinelli!!!). Debia fer-ho molt bé perquè es va quedar a la cort espanyola més de 20 anys. Vegeu
"Farinelli cantante privado de la corte espanyola"
Abans de veure la pel·lícula farem aquestes
activitats.
La canço "My heart will go on" de la banda sonora de la pel·lícula Titanic és un clàssic en els nostres concerts de Primavera, i més enguany que se n'han celebrat els 100 anys.
Amb els alumnes de 2nESO estem fent el tema dels agrupament instrumentals i és clar, cal que parlem també dels agrupaments tradicionals. 
Durant el Barroc comença a organitzarse el conjunt instrumental que anomenem orquestra. Amb el naixement de l'orquestra, neixen moltes formes instrumentals i una d'elles és la Suite. 
En música quan parlem de Forma musical fem referència a l'estructura que el compositor dóna a l'obra musical en el moment de crear-la. Quan escoltem música, sovint no som conscients d'aquesta estructura, però la forma ajuda a compendre la música i a gaudir de l'audició. 
Avui és l'aniversari de Bartolomeo Cristofori considerat l'inventor del piano. Va néixer a la ciutat italiana de Pàdua l'any 1655 així que avui hauria fet 357 anys. AQUÍ podeu veure els primers dibuixos fets per Cristofori del mecanisme de martelletes del piano.
M'imagino que deveu estar una mica atabalats amb l'Edat Mitjana i el Renaixement i tants exercicis com hem estat fent.
