dilluns, 21 de maig de 2012

Castrats per amor a l'art

Amb els alumnes de 3rB estem fent el tema de la música vocal al Barroc i és el moment de parlar dels castrats.

"Castrats per amor a l'art": aquest és el títol d'una exposició que l'any 2006 es va fer a la Handel House Museum a la ciutat de Londres. 

 Durant uns 200 anys aproximadament, la veu dels castrats va ser un element imprescindible del Barroc El registre i color de la seva veu afegit a les seves habilitats vocals, va fer que Handel  i altres compositors creéssin obres exclusives per a ells. 

Pocs cantants d'avui han aconseguit superar-los en delicadesa, virtuosisme vocal i coneixement de les possibilitats de la veu humana. L'èxit d'aquest fenómen va coincidir amb la gran època de l'òpera sèria, quan la veu irreal dels castrati encaixava a la perfecció en els personatges d'herois mitològics, deus i figures de llegenda. Eren els preferits del públic. Superaven en potència i riquesa de matisos a les veus femenines. De fet, ells representaven en moltes ocasions papers femenins (com en les òperes i oratoris de Händel). Hem de tenir en compte que a les dones els estava prohibit cantar a l'esglèsia: Mulier taceat in ecclesia, segons una epístola de Sant Pau. Val la pena que feu una ullada a tot el que s'explica a "Castrats per amor a l'art".  

No cal dir que sempre hi ha aquell element una mica morbós per exemple quan es parla dels castrats i de la seva vida amorosa, però no hem d'oblidar que la música Barroca i més concretament l'òpera barroca, no seria igual sense aquestes veus. Una pel·lícula que val molt la pena per coneìxer aquesta època i el paper dels castrats en la música és "Farinelli il castrato" . Carlo Broschi, Farinelli, (vegeu "El gran Farinelli, il ragazzo" ) va ser un dels castrats més reconeguts d'aquella època i una celebritat del moment equivalent al que avui seria una estrella de Hollywood. Tanta era la seva fama, que fins i tot Isabel de Farnesio esposa de FelipV el va anar a trobar buscant un remei musical a la depressió que patia el seu marit. Es veu que en les llargues nits d'insomni del monarca l'ùnic que el tranquilitzava eren les dolces melodies del cantant (pobre Farinelli!!!). Debia fer-ho molt bé perquè es va quedar a la cort espanyola més de 20 anys. Vegeu "Farinelli cantante privado de la corte espanyola" 

Abans de veure la pel·lícula farem aquestes activitats.


2 comentaris:

gerard ochoa asens ha dit...

Adelaida, has posat 3rB, i ho estem fent amb els de 3rC!!!!

musicaade ha dit...

Ja, ja, gràcies Gerard. Però aquest és un article de l'any 2012 que he enllaçat perquè continua sent interessant pels alumnes . Reciclatge blogger :)